EL PAISATGE

Tots tenim clar que a la realitat, primer hi havia el paisatge, i després va venir el tren, però ben pocs, pensen amb el paissatge mentres estant al wintrack o similar projectant el circuit, de fet aquest tipus de programes van molt bé però estant molt limitats amb el tema paissatge.
Molt fàcil seria fer dues estacions i un circuit recta que les ajuntés, no tindria cap mena de diverssió, a més quan hi comença a haver decoració de la que a tots ens agrada, com rius, muntanyes, ponts,..., és molt difícil planejar el circuit, arribant en situacions que arribem a copiar circuits d'altre gent i copiem més o menys la decoració, clar si el circuit és aquell, aquell l'ha fet per les seves necessitats, mides i com és lògic per decorar d'una manera determinada. És a dir a fer servir el cap.
Però com que els modelistes som tan llestos, doncs tenim vàries situacions, com ara trinxeres, ziga-zagues, viaductes, túnels, ponts, que ajuden també a la diversió amb la maqueta. Un traçat encertat, més una bona decoració, és igual a una maqueta molt maca i harmonitzada.

 S'HA DE PLANIFICAR EL PAISSATGE

Un modelista podria dir tinc aquesta base amb el traçat ja muntat, ara ja només m'hi falta una mica de decoració i ja he acabat.
Treieu-vos això del cap, perquè una maqueta és alguna cosa més complexe que això, en aquest món del modelisme tot s'ha de planificar.
També és una idea que tenen molts, seguir fielment un traçat real, i això és una cosa impossible que només està a l'abast dels modelistes amb grans terrenys per fer maquetes.
Les dues idees són errònies, perquè tren i paissatge s'haurien de fer al mateix temps.

El 1r pas seria, teòricament, fer-nos la pregunta, i què hi poso aquí?, és a dir, hauríem de decidir quins elements paissatgístics hi posem. La resposta és molt àmplia, des del traçat pla, quasi sense desnivell, a un paissatge alpí molt escarpat i alt, tot i això, ningú hauria de fer els extrems.
El tamany, és un factor que impedeix fer segons quin paissatge, és a dir, en una maqueta petita, és impossible fer dos tipus de paissatge alhora, perquè quedaria irreal, en una de més gran, es podria fer una ciutat en una punta, després el tren surt d'allà, i es va enfilant cap a la muntanya, després passa un sistema muntanyós i baixa de la muntanya on arriba a una altra estació.
Si no es té clara la idea, el millor és recórrer al sistema intermig, és a dir un sistema d'altiplans.
El paissatge s'haurà de retallar per força perquè és impossible fer un circuit de tals longituds com les reals, o muntanyes, tan altes com a la realitat, i tot això es pot fer de manera que no sembli que queda fora d'escala.

El 2n pas seria, trobar una necessitat a cada via que hi col·loquem, a les muntanyes, ..., només d'aquesta manera quedarà tot i les retallades alguna cosa que s'assemblarà més o menys a la realitat.
Totes les estacions han de tenir un motiu lògic de ser allà, per exemple no hi faràs una estació almig de la muntanya, en un lloc que no hi han ni cases.
En les maquetes, sempre hi han errors, alguns de molt típics, com radis massa petits de curves, -solucionable tapant amb túnel-, un amuntagament de vies-es pot solucionar tapant-ne algunes a dins d'un túnel-, i altres errors s'hi poden trobar en una maqueta, i jo aquests a la meva maqueta actual, que he començat a fer, ja tinc el 1r defecte, curves massa tancades, però tot això es pot dissimular, però en una estació costa molt de camuflar aquests errors, ja que és el centre de l'atenció.
Per fer que les estacions quedin bé encara que quedin a prop, es poden posar a diferent nivell, perquè si fóssin al mateix nivell haurien de quedar molt lluny una de l'altra per trobar-hi un motiu lògic.